Fusta ignífuga, la ignifugació de les estructures de fusta

Existeix la fusta ignífuga? Per si mateixa, la fusta està formada bàsicament per cel·lulosa i lignina, composts de carboni, hidrogen i oxigen. Per tant, la fusta és un material combustible que ha de rebre un tractament d’ignifugació si es pretén que sigui resistent al foc.

En relació al tema que ens ocupa, cal dir que la fusta és un material molt competitiu en la construcció i té un ús cada vegada més extens. Per això, els tractaments per a ignifugar-la i, d’aquesta manera, limitar el seu col·lapse davant un incendi, són clau per a usar-la en edificacions.

La fusta com a element estructural

Com a element estructural, has de tenir en compte que, el seu comportament davant un incendi no és el més preocupant. El més important és que coneguis el temps que trigarà l’estructura a perdre la seva funció resistent, sobre la base de les dimensions de l’element.

Tots els elements estructurals tenen unes certes dimensions i formes, que es calculen per a resistir les càrregues de pes propi, les permanents i les sobrecàrregues. La fusta es consumeix d’una forma determinada, que t’explicarem en el següent apartat.

És lògic pensar que, si augmentes les dimensions de l’element estructural, estaràs sacrificant un cert gruix de la fusta que es consumirà en un incendi. A tall d’exemple, si necessitem una biga amb unes dimensions de 20×20 cm, i col·loquem una de 30×30 cm, tindrem un excés de 10 cm en cada cara que, en cas d’incendi, desapareixeran i així i tot l’element estructural no col·lapsarà.

Comportament de la fusta davant el foc

Podríem dir que la fusta, en quedar sotmesa a temperatures superiors a 120 °C, comença a deteriorar-se químicament, creant carbó i gasos inflamables.

Per tant, cal tenir en compte que la fusta disposa d’un percentatge d’humitat, baixa conductivitat tèrmica i carboni. A causa d’això, el foc trigarà a avançar a l’interior de la fusta i en començar a cremar-se es produirà la carbonització en superfície, que alentirà la combustió.

Seguint amb les conseqüències del foc en la fusta, per a alentir encara més els efectes del possible incendi, existeixen els tractaments ignífugs. La protecció d’estructures de fusta mitjançant solucions tècniques, allargarà aquest temps de carbonització.

La temperatura d’ignició de la fusta està, aproximadament, en una mitjana de 270 °C. I la temperatura màxima a la qual podem exposar la fusta prolongadament sense que s’inflami és a uns 120 °C. És per això que és necessari ignifugar la fusta.

Per a orientar-te sobre el desenvolupament de la combustió conforme augmenta la temperatura, el dividirem en les següents fases:

Inferior a 100 °C: La fusta s’asseca desprenent el vapor d’aigua, fruit de la seva humitat natural. Fins que no es deshidrata completament, roman en aquesta fase.
De 100 °C a 270 °C: Es produeix la destil·lació de la fusta desprenent els gasos. A partir de 150 °C començaràs a observar les primeres fraccions combustibles.
De 270 °C a 350 °C “Combustió viva”: S’intensifica l’emissió dels gasos, apareixent hidrocarburs en la composició d’aquests. Comencen a cremar, en desprendre’s els gasos es produeixen grans flames. S’inicia la formació de carbó vegetal.
De 350 °C a 500 °C: Continua la combustió viva, amb gran quantitat de gasos.
De 500 °C a 800 °C: La combustió del carbó continua, encara que amb lentitud. S’esgoten els gasos.
De 800 °C a 1200 °C: Combustió total del carbó.

Fusta ignífuga, tractada contra el foc

La fusta tractada s’ha utilitzat com a solució constructiva des de fa molt temps. És manejable i permet modificacions de tota mena. També s’usa a l’interior i disposa de major durabilitat. Pel que podem trobar, per exemple, bigues de cobertes rústiques.

Per a disminuir el nivell de combustió i aconseguir que deixi de ser tan inflamable, aplicarem diferents productes per a protegir-la.

Aquests materials actuaran de pantalla i impediran que arribi la calor fins ella. Com a conseqüència, permetrà augmentar aquesta resistència al foc. Comptarem, per tant, amb fusta ignífuga.

En funció de l’aplicació del producte en la fusta, hi ha diferents tractaments: en profunditat o superficials.

En el tractament de profunditat veuràs que el producte s’introdueix mitjançant pressió. En canvi, en el tractament superficial actua de diverses formes: Expandint-se per la calor, formant una capa aïllant o impedint que l’oxigen arribi fins les vetes de la fusta.

Materials per a crear fusta ignífuga

Els materials més utilitzats per a la ignifugació de la fusta són: Morters de perlita i vermiculita i morters de llana de roca, vernís i pintura intumescent. A continuació, t’expliquem cadascun d’ells:

Morters de perlita i vermiculita, i de llana de roca

En estar en contacte amb la calor només desprèn vapor d’aigua, per la qual cosa no contenen substàncies tòxiques. Ho acostumem a usar per a protegir forjats, forjats colaborantes, bigues, pilars, entre altres.

Tots dos productes ofereixen un acabat d’aspecte rugós, i requereixen d’una prèvia col·locació d’una malla metàl·lica galvanitzada, per a atorgar l’adherència necessària del tractament ignífug.

L’avantatge és que augmenta vint vegades la seva grandària a una temperatura de 1.200 °C, i continua conservant totes les propietats inicials, una baixa conductivitat tèrmica i unes certes propietats acústiques.

Vernís intumescent

Quan se sotmet a la calor es desenvolupa una escuma aïllant i protectora de baixa conductivitat tèrmica. Aquesta, actua com a aïllant a altes temperatures, i pot aportar una resistència contra el foc de fins a 90 minuts. Així mateix, evita la formació de fums tòxics i/o nocius.

L’avantatge d’aquesta solució és que preserva l’aspecte natural de la fusta, mostrant totes les seves fibres i betes.

Pintura intumescent

Per l’acció de la calor, els seus components produeixen una reacció química de intumescència progressiva, que donen lloc a una massa carbonosa amb un coeficient de transmissió tèrmic molt baix. El seu gruix augmenta cinquanta vegades el seu volum inicial, i es transforma en una capa gruixuda aïllant que protegeix l’estructura.

Es poden protegir les bigues de la fusta fins a una resistència al foc de 120 minuts.

L’inconvenient és que la pintura intumescent és de color blanc, i tapa totalment l’aspecte de la fusta.

Ara ja coneixes una mica més sobre la fusta ignífuga i els diferents materials amb la qual ignifugar-la. Si precises d’un servei de protecció d’estructures de fusta amb elements de protecció passiva contra incendis, no dubtis a contactar amb Ignifugacions Generals.