Diferència entre focs cel·lulòsics i focs d’hidrocarburs
La diferència entre focs cel·lulòsics i focs d’hidrocarburs és un aspecte clau en la seguretat contra incendis. Comprendre aquestes diferències no només resulta crucial per a la selecció de les estratègies d’extinció adequades, sinó també per a la prevenció i el control eficaç dels incendis. Aquest coneixement permet, als professionals i responsables de la seguretat, dissenyar plans d’acció més eficients i adaptats a cada tipus de foc. En aquest article analitzem les principals diferències entre tots dos tipus de foc.
Fonaments de la combustió i classificació de focs
Per a explicar la diferència entre focs cel·lulòsics i focs d’hidrocarburs, primer començarem per un concepte bàsic i clau.
Sense cap dubte, aquest principal concepte és el de la combustió, que és una reacció química en la qual un material combustible reacciona amb un oxidant en presència de calor i forma la base de qualsevol incendi.
Els incendis es classifiquen segons el tipus de material combustible que apareix. Segons les normatives europea i estatunidenca, els incendis es divideixen en diverses classes. Pren nota.
- Classe A: Materials com la fusta, el paper i el teixit.
- Classe B: Líquids i gasos inflamables.
- Classe C: Focs elèctrics.
- Classe D: Metalls inflamables.
- Classe F: Olis de cuina.
Per això, cada classe d’incendi requereix un enfocament específic d’extinció, sent els escumògens una opció comuna en incendis de Classe A i B.
Focs cel·lulòsics i les seves característiques
Els focs cel·lulòsics, classificats com a Classe A, són aquells que contenen materials com a fusta, paper i tèxtils. Aquests incendis són tridimensionals i poden presentar-se en diverses situacions, des d’incendis forestals fins a incendis en edificis residencials.
La característica distintiva d’aquests focs és la seva combustió lenta, la qual cosa els permet aconseguir temperatures crítiques gradualment. És per això que, per a l’extinció efectiva dels focs cel·lulòsics, sovint, es requereix d’aigua o escumògens específics de Classe A, ja que contribueixen a penetrar i humitejar profundament els materials i faciliten l’extinció.
Focs d’hidrocarburs i naturalesa
D’altra banda, els focs d’hidrocarburs (generalment, classificats com a part de la Classe B) inclouen incendis de líquids com gasolina, dièsel i combustibles basats en hidrocarburs.
Aquests incendis, es caracteritzen per cremar ràpidament i a temperatures molt més altes, en comparació amb els cel·lulòsics. Per aquest motiu, l’extinció d’aquests focs és més complexa pel fet que no es poden barrejar amb aigua. Per tant, requereixen escumògens especials de Classe B que formin una barrera sobre la superfície del combustible, segellant els vapors i evitant la reencesa. Aquest tipus d’incendi és comú en entorns industrials, com a refineries, o en accidents de transport amb substàncies inflamables.
Comparativa i diferència entre focs cel·lulòsics i focs d’hidrocarburs
Entendre la diferència entre focs cel·lulòsics i focs d’hidrocarburs resulta determinant per a entendre els reptes en la seguretat contra incendis. Els focs cel·lulòsics, típics en entorns urbans i forestals, inclouen materials que cremen més lentament i a temperatures menors. L’extinció d’aquests focs, com ja hem mencionat, es facilita amb aigua i escumògens que penetren i humitegen els materials.
En canvi, els focs d’hidrocarburs, comuns en la indústria petroquímica, cremen a temperatures més altes. Així mateix, requereixen escumògens de Classe B que formin una barrera física sobre el combustible.
Aquests dos tipus d’incendis presenten diferències notables en termes de risc, comportament del foc i estratègies d’extinció. Els cel·lulòsics poden propagar-se a través de materials combustibles comuns i crear incendis estructurals que requereixen una extinció ràpida per a evitar danys majors.
D’altra banda, els d’hidrocarburs, a causa de la seva alta temperatura i velocitat de propagació, presenten un risc significatiu d’explosió i reencesa. Per tant, aquestes característiques exigeixen un enfocament més especialitzat i acurat.
És per això, que la selecció adequada d’agents extintors i estratègies de control és crítica. En els focs cel·lulòsics es busquen la penetració i el refredament del material. En els focs d’hidrocarburs es prioritza la formació d’una capa aïllant per a sufocar el foc. Aquesta diferenciació subratlla la importància d’una formació i preparació adequades en la lluita contra incendis.
Impacte i conseqüències dels diferents tipus de foc en la protecció d’estructures
L’impacte i les conseqüències dels focs cel·lulòsics i d’hidrocarburs són fonamentals per a comprendre la seva rellevància en la protecció d’estructures. Per una part, els focs cel·lulòsics poden causar danys extensos en edificacions, afectant la seva integritat a llarg termini.
D’altra banda, els focs d’hidrocarburs, per la seva alta temperatura i ràpida propagació, poden causar danys catastròfics en poc temps. En conseqüència, posen en risc l’estabilitat estructural d’instal·lacions industrials i d’emmagatzematge. Per tant, entendre aquestes diferències és decisiu per a dissenyar i implementar mesures de protecció passiva contra incendis per a cada tipus d’estructura. Amb això, es tracta de garantir la seva integritat i la seguretat de les persones.
Comprendre la diferència entre focs cel·lulòsics i focs d’hidrocarburs resulta fonamental en la protecció contra incendis. Cada tipus requereix estratègies d’extinció específiques i el seu impacte en les estructures varia considerablement. L’eficàcia en la prevenció i contenció d’incendis depèn de la identificació precisa de la classe de foc i l’aplicació de tècniques adequades. Així mateix, aquest coneixement és imprescindible per a garantir la seguretat personal i la preservació de les propietats davant aquests desafiadors escenaris.
